Ocurrents i lletrats
Pocs coneguem l’història i el per qué de la hui bella tradició, d’allò que en les Rambles de Barcelona, és vendre llibres i oferir roses acompanyant-los. Ni més ni manco ve de que a un Agent Comercial valencià de llinage CLAVELL, que treballava el ram del llibre, principalment en terres més damunt de l’Ebre, se li ocorregué l’idea dedicada al libre. Comboyà a clients llibrers, editors, etc. I com l’idea era bona i aglutinadora triumfà . Be va el fet de celebrar-se per Sant Jordí, tenint com aparador la via més comercial de la Ciutat Condal. L’internacionalisació que vingué recordant aniversaris de SHAKESPEARE en les lletres ingleses i CERVANTES les hispanes, nos dona hui el dia que més llibres es venen en Espanya. Poc se sap o se conta del Clavell, valencià i agent comercial mamprenedor. Serà un poc el nostre destí professional allumenat idees, fent de pont entre les dos vores del riu comercial i social i conseguir-ho tan rebé que qui facilita pas a qui va d’una vora, a l’interés també de l’atra, pot tindre nom i llinage i eixercix en provitat i deontologia, pero no busca protagonisme personal.
Clar és que si la ·paraula de valenci· val en l’història de La Llonja i en el camp; si servix per a fer tractes profitosos, com també per a resoldre els conflictes des de fa dosmil anys en el Tribunal de les Aigües; els necessaris albarans i registres, anaren deixant pas a l’us de l’escritura, en els Corredors d’orella. Les cartes de pagament i les primeres lletres de canvi, que permeteren ajornar el determini i el lloc a on podien fer-se efectives, precisament es conserven en l’Archiu Municipal de Valéncia, com el més antic document, en esta funció.
I del sigle passat recordem cóm els Agents Comercials, solíem fer funció de periodistes, que cada dia informàvem i necessitàvem escriure, gojant d’omplir llibres… estos de paper fi, preimpresos per triplicat a on fixar cada encàrrec que conseguíem. La primera fulla era per al fabricant, productor o representat, la segona per al client i la tercera nos la quedàvem per a fer seguir el procés. Tot aguardant el bon fi de l’operació, moment en el que se devenga i cobra la comissió estipulada. Aixina qui major èxit alcançava era qui més llibres omplia. Els escritors en general i els periodistes venen idees i noves, nosatros també matèria. Pero en el nostre ofici l’empatia i la preocupació social, procurem que arribe del modo més senzill i en l’idioma més cómodo per als interlocutors. Per això no són pocs els qui sense haver estudiat, ni tindre com materna la llengua valenciana, han procurat raonar-la mentres encara no havia recuperat l’oficialisació. Per una atra banda també fent de comunicadors nets, hem circulat pels camins lliteraris i la creació imaginativa per a la lletra, que nos pot vindre cavallera.
Hui yo dec d’agrair que fundadors del nostre Colege com Enrique Durán i Tortajada, eixemple de professional, socialment compromés, ilustre escritor i actiu valencianiste, m’haja servit de model, per a posar en valor inquietuts que reforcen les arraïls, sentint el comerç com a servici modo de guanyar-me el pa, potenciant l’innovació, divulgant i fent arribar les millores. Tot lo que ajude a que les corrents per al suministre donen bons jornals, va unit a que els mercats ben abastits donen pau i assossec al personal.
Serem més feliços fent camí cap a l’excelència, venint del fonament i tibant cap a les estreles, per a que el verí en horisó no nos atropelle, com un mal ponent les boges poc arraïlades, sent pastura d’inteligències alienes que obliden el factor humà, despersonalisen “on laine” i guanyen per no tindre emoció i cultura en paper. No és estrany que en reacció alguns escrigam i publiquem. Ni manco deu molestar que yo ho faça en ma llengua materna, la valenciana. És riquea identitària que devem conservar, noble com la paraula de valencià.
Vicent Ramon Calatayud
Decálogo del Vendedor de éxito
Es obvio que las circunstancias cambian y además que cada vez lo hacen con una mayor celeridad. Así las crisis se suceden sin solución de continuidad, incidiendo de forma desigual en los diferentes sectores de actividad.
Pero no es menos cierto que hay normas que la ética profesional convierte en inmutables.
No es baladí que el decálogo que me dejó mi padre también Agente Comercial en años muy difíciles, como lo fueron los de la década de los 40 del siglo pasado, sigan teniendo vigencia.
Pienso que es precisamente el Colegio Profesional de Agentes Comerciales de Valencia el guardián de esas esencias y que el hecho de que nuestro Colegio esté muy cerca de cumplir sus primeros cien años dice mucho de su salud y, por ende, de la buena praxis del colectivo actual.
Una mayor implicación colegial y un mejor uso de los Servicios que se ofrecen a los Colegiados potenciaría, aún más, la buena imagen de la que nuestro Colegio goza actualmente en la sociedad civil valenciana.
En esta Newsletter ofrezco una fotografía de ese decálogo que comentaba al principio para su estudio y como objeto de reflexión por aquellos Agentes Comerciales en activo que quieran mejorar sus conocimientos, aunque su contenido se tuviera que traducir e implementar con las nuevas tecnologías, sin las cuales hoy es imposible avanzar.
Vicente Viguer Espert
